Cases i parcel·les a León - comprar, vendre o llogar fàcilment
On comprar terrenys a Lleó
El preu del sòl urbà a la província és dels més baixos de tota Castella i Lleó. Els terrenys més barats de Lleó es troben en localitats com Astorga, Chozas de Abajo i El Carril. Altres poblacions amb finques econòmiques són La Baña, Villademor de la Vega i San Andrés del Rabanedo.
Curiosament, la ciutat de Lleó i les localitats properes també registren els preus de parcel·les més alts. Després de la capital se situen Ponferrada i La Bañeza i, a continuació, Valencia de Don Juan, Calzadilla de los Hermanillos, Robledo de la Valduerna, Villaquilambre, Lorenzana i Villeza. Pel que fa al sòl urbanitzable, la seva situació és molt semblant a la del terreny urbà: està dispers per la província, però la major part es concentra a la capital.
Un desenvolupament econòmic que evoluciona de l'agricultura al sector serveis
La província de Lleó està situada al nord-oest de Castella i Lleó. Té una extensió de 15.581 km² i és la segona província més poblada de la comunitat autònoma, amb uns 450.000 habitants; la meitat es concentra al voltant de les àrees de Lleó i Ponferrada.
Més del 50 % de la superfície total se situa per sobre dels 1.000 metres d'altitud, per la qual cosa té un clima mediterrani continental amb influència atlàntica. Té una gran amplitud tèrmica: els hiverns són freds i llargs, amb neu i glaçades (que impedeixen conrear alguns cultius hortofructícoles a les zones més altes i muntanyoses), mentre que els estius són curts i calorosos.
La seva economia es nodreix del sector serveis, la construcció, la indústria, l'energia i el sector primari. En el passat era aquest últim el que destacava a la regió, però amb el pas del temps, com a la resta d'Espanya, els serveis i el comerç s'han posat al capdavant. De fet, el comerç exterior és important a Lleó, que exporta béns d'equip i semimanufactures no químiques.
La fi de les activitats tradicionals no s'ha compensat amb altres sectors econòmics. Tot i així, hi destaquen la construcció, l'agroindústria i l'energia.
A la indústria farmacèutica, nascuda en segles anteriors, s'hi han incorporat noves companyies. En l'àmbit tèxtil, sobreviuen algunes empreses amb tradició.
El desenvolupament més gran de sòl industrial s'ha fet al voltant de Lleó i Ponferrada, als parcs industrials d'Onzonilla, Villadangos, El Bayo i Bembibre.
El món agropecuari s'adapta als canvis
La província compta amb més d'1.300.000 hectàrees de sòl rústic, el valor del qual ha augmentat en els darrers anys, destinades a pastures, conreus herbacis, farratges, plantacions forestals i ramaderia. La majoria de les explotacions són minifundis.
Gràcies als embassaments i les séquies és possible conrear fruiters (pomeres, pereres i cirerers) i cultius de regadiu (especialment a El Páramo), com la remolatxa, la patata, la mongeta, el llúpol i el gira-sol. També s'hi planta blat de moro, del qual destaquen els sistemes de reg modernitzats i la producció, a la qual es dediquen més de 70.000 hectàrees. També hi ha cultius de secà, com les vinyes i els cereals (blat, ordi, sègol i civada). A més, les proteaginoses són avui una alternativa interessant.
Lleó es troba entre les províncies més destacades en la producció de bestiar boví, especialment en l'àmbit lleter. A continuació hi ha l'oví, seguit del cabrú, també destinats a la producció de llet. En canvi, el porcí ocupa l'últim lloc de la comunitat. L'avicultura i l'apicultura estan en auge, ja que s'estan modernitzant les instal·lacions i els agricultors professionals més joves s'inclinen per aquestes activitats.
Una superfície forestal diversa
En l'orografia lleonesa es distingeixen tres zones: la muntanyosa (al nord i part del terç occidental), la plana (al sud i el terç oriental) i les fosses o hoyas (al terç occidental). Això suposa una gran diversitat paisatgística de gran riquesa natural i cultural, entre La Montaña i La Meseta. Arreu del territori hi ha espais naturals protegits, molts d'ells catalogats com a Reserves de la Biosfera.
Aquesta situació ha fet que els nuclis de població s'adaptin a la morfologia del terreny. A les planes, les valls i les ribes és on se situen més ciutats per aprofitar els recursos agraris, mentre que a les zones muntanyoses els pobles són més dispersos i predominen les explotacions extensives.
Als seus boscos i planes predominen espècies mediterrànies i atlàntiques, com l'alzina, la savina, el roure, el bedoll, el pi roig o els boscos de castanyers (a El Bierzo), les fagedes (Faedo de Ciñera, considerat el bosc més ben conservat d'Espanya) i els roures reboll, que a les zones més humides ocupen grans extensions de terreny, així com pastures i superfícies de conreu. També hi ha matolls: falgueres, bruc, gatosa, ginebres, ginestes i retames, a més de molses, líquens i flora micològica, i la vegetació de ribera (pollancres, salzes, verns, àlbers i freixes).
La disponibilitat d'aquests recursos reflecteix el potencial forestal de la regió, on es desenvolupen la indústria de la fusta, l'ecoturisme, la indústria agroalimentària basada en el bosc, la construcció amb fusta i la biorefineria.
Productora i consumidora d'energia
La xarxa hidrogràfica es compon de tres conques: Nord, Miño-Sil (27 % de la superfície) i Duero (72 % de la superfície). Els rius, llacs i embassaments s'aprofiten per produir energia hidroelèctrica, molt important en aquesta regió, mitjançant preses i centrals hidroelèctriques, així com per a l'abastament, el reg i els esports nàutics.
A aquestes s'hi sumen els seus parcs d'energia eòlica i, fins al seu tancament el 2020, les centrals tèrmiques de carbó.
El sector de l'energia aporta l'11 % del PIB de la província.
La província de Lleó ha passat de ser agrària a decantar-se pel sector serveis.
La disponibilitat de terreny industrial a Lleó i la seva àrea metropolitana és escassa, però s'està treballant per ampliar-la per atreure capital inversor a la zona i desenvolupar iniciatives empresarials a preus assequibles.