Parcel·les a León - compra, ven o lloga fàcilment

On comprar terrenys a Lleó

El preu mitjà del sòl urbà de la província és un dels més baixos de Castella i Lleó. Els terrenys més barats de Lleó es troben en localitats com Astorga, Chozas de Abajo i El Carril. Altres localitats amb algunes de les finques més barates són La Baña, Villademor de la Vega i San Andrés del Rabanedo.

Curiosament, la ciutat de Lleó també registra les parcel·les més cares: encapçala la llista Lleó, seguida de Ponferrada i La Bañeza, i després de Valencia de Don Juan, Calzadilla de los Hermanillos, Robledo de la Valduerna, Villaquilambre, Lorenzana i Villeza. El sòl urbanitzable presenta una situació molt semblant a la del sòl urbà: està dispers per tota la província, però la major part es concentra a la capital.

Una economia que ha passat de l'agricultura als serveis

La província de Lleó es troba al nord-oest de Castella i Lleó. Té una superfície de 15.581 km² i és la segona província més poblada de la comunitat autònoma, amb uns 450.000 habitants, la meitat dels quals es concentra al voltant de Lleó i Ponferrada.

Més del 50% del seu territori se situa per sobre dels 1.000 metres d'altitud, per la qual cosa té un clima mediterrani continentalitzat amb influència atlàntica. Presenta una gran amplitud tèrmica: els hiverns són llargs i freds, amb neu i glaçades (cosa que impedeix alguns cultius hortícoles a les zones més altes i muntanyoses), mentre que els estius són curts i calorosos.

La seva economia es nodreix del sector serveis, la construcció, la indústria, l'energia i el sector primari. En el passat era aquest últim el que destacava a la regió, però amb el temps, com a la resta d'Espanya, els serveis i el comerç han passat al davant. El comerç exterior és important a Lleó, que exporta béns d'equipament i semimanufactures no químiques.

El declivi de les activitats tradicionals no s'ha vist compensat per altres sectors econòmics. Tot i així, hi destaquen la construcció, l'agroindústria i l'energia.

A la indústria farmacèutica, nascuda en segles anteriors, s'hi han sumat noves empreses. En l'àmbit tèxtil sobreviuen algunes empreses amb tradició.

El desenvolupament més gran de sòl industrial s'ha produït al voltant de Lleó i Ponferrada, als polígons industrials d'Onzonilla, Villadangos, El Bayo i Bembibre.

El món agrari s'adapta als canvis

El sector primari representa l'1% de les empreses de Lleó. La província compta amb més d'1.300.000 hectàrees de sòl rústic, el valor del qual ha augmentat en els darrers anys, dedicades a pastures, cultius herbacis i farratgers, plantacions forestals i ramaderia. La majoria de les explotacions són minifundis.

Gràcies als seus embassaments i séquies s'hi cultiven fruiters (pomeres, perers i cirerers) i cultius de regadiu (sobretot a El Páramo), com la remolatxa, la patata, la mongeta, el gira-sol i el llúpol, del qual Lleó és la principal productora d'Espanya. També s'hi sembra blat de moro, al qual es dediquen més de 70.000 hectàrees i que destaca pels seus sistemes de reg modernitzats i la qualitat de la producció. A més, hi ha cultius de secà com la vinya i els cereals (blat, ordi, sègol i civada), i els cultius proteics són avui una alternativa interessant.

Lleó és una de les províncies més destacades en producció de boví, especialment en el sector lacti. La segueixen l'oví i el cabrum, també destinats a la producció de llet. El porcí, en canvi, ocupa l'últim lloc a la comunitat. L'avicultura i l'apicultura viuen un moment d'auge, ja que les instal·lacions es modernitzen i ramaders professionals més joves es dediquen a aquestes activitats.

Una superfície forestal diversa

En l'orografia lleonesa es distingeixen tres zones: la muntanyosa (al nord i en part del terç occidental), la plana (al sud i al terç oriental) i la de les fosses (al terç occidental). Això suposa una gran diversitat paisatgística de gran riquesa natural i cultural, entre La Montaña i La Meseta. Per tot el seu territori hi ha espais naturals protegits, molts declarats Reserves de la Biosfera.

Aquesta situació ha fet que els nuclis de població s'adaptin a la morfologia del terreny. A les planes, les hortes i les ribes dels rius s'hi ubiquen més localitats per aprofitar els recursos agrícoles, mentre que a les zones de muntanya els pobles estan més dispersos i predominen les explotacions extensives.

Als seus boscos i planes predominen espècies mediterrànies i atlàntiques, com l'alzina, la savina, el roure, el bedoll, el pi roig, la surera, els castanyers (a El Bierzo), les fagedes (el Faedo de Ciñera, considerat el bosc més ben cuidat d'Espanya) i els rebolls, aquests últims a les zones més humides, on ocupen grans extensions, a més de pastures i superfícies cultivades. També hi ha matolls com falgueres, brucs, gatoses, ginestes i ginebres, juntament amb molses, líquens i flora micològica, i vegetació de ribera (pollancres, salzes, verns i freixes).

La disponibilitat d'aquests recursos reflecteix el potencial forestal de la regió, on es desenvolupen la indústria de la fusta, l'ecoturisme, l'agroalimentació de base forestal, la construcció amb fusta i la biorefineria.

Productora i consumidora d'energia

La xarxa hidrogràfica està formada per tres conques: Nord, Minho-Sil (27% de la superfície) i Duero (72% de la superfície). Els rius, llacs i embassaments s'aprofiten per produir energia hidroelèctrica, molt important en aquesta regió, mitjançant preses i centrals hidroelèctriques, així com per a l'abastament, el reg i els esports aquàtics.

A aquestes s'hi sumen els seus nou parcs eòlics. Fins fa poc també funcionaven centrals tèrmiques de carbó, avui tancades.

El sector energètic aporta l'11% del PIB provincial.

La província de Lleó ha passat de ser agrària a apostar pel sector serveis.

La disponibilitat de sòl industrial a Lleó i la seva àrea metropolitana és escassa, però s'hi treballa per ampliar-la amb l'objectiu d'atreure inversió a la zona i desenvolupar iniciatives empresarials a preus assequibles.